David Van Reybrouck
Elionor De Aquitania
En llegir les seves declaracions segons les quals la democràcia ha
arribat al seu límit i després de pensar en tot el que he après i
llegit d'Història i texts més o menys o gens filosòfics, he
repensat, sense en cap moment voler sentar càtedra ni molt
menys. Només el que em suggereix la conducta humana sempre
igual segle darrera segle.
En primer lloc aquest David Van té raó: el món està fet un
desastre, la democràcia o els sistemes democràtics o
pretesament democràtics han derivat en el govern de facto d'un
grapat o elit d'una nova aristocràcia del diner i del poder a qui ja
no cal fer-se consagrar per cap Papa per manar i fer i desfer al
món de forma absoluta i dicatatorial. En segon presenta la
solució: una mena de presidium temporal segons cada
esdeveniment, compost d'un nombre determinat de gent elegida
aleatòriament, els quals aportarien la solució al problema
presentat.
Anem a la Història:
els pobles primitius i encara avui algunes tribus, feien i fan
reunió d'ancians i ancianes (poquets) i aporten solucions per als
problemes sorgits;
Actualment, als pobles petits encara és possible fer-ho. (1)
a la Grècia i Roma antics i altres potències (europees,
americanes i asiàtiques) amb el pas del temps feien una cosa
semblant aviat espatllada per l'afany de poder de diner, domini,
luxe.. gràcies al comerç marítim o a la guerra.
La filosofia:
- ha fet esforços per explicar la naturalesa humana i les
maneres de millorar-la
que
encara duren només amb èxits molt
parcials i limitats, incloent-hi les
religions ben intencionades de
bon i curt principi entre les quals la mateixa Maçoneria i
la seva
reunió de Cambra de Mestres que no és altra cosa que la
reunió
entre
iguals. A partir del S. XVIII i de la Revolució francesa les
teories
filosòfiques
van derivar cap a l'elaboració de sistemes
polítics com a solució.
Es pot dir que la democràcia n'ha estat
l'aspiració suprema (2).
La solució de David Van es compon d'una mena de
assamblearisme anarquitzant, del qual una variant aproximada
actual podria ser el sistema del jurat davant dels tribunals que
també són gent triada a l'atzar i no precisament professionals
però que, prèviament, se n'ha estudiat la seva naturalesa: no
poden ser delinqüents, bojos o cosa semblant....
Es plantegen un seguit d'impediments i de condicions perquè el
sistema del David Van tingués èxit: a) caldria desmuntar el poder
oligárquic, absolut d'abast mundial del poder del diner, del
Capital, i reduir les agrupacions de gent a escala humana:
fraccionar i refer les megalòpolis de milions d'habitants (Nova
York, Pequin, Ciutat de México... etc.. (3); b) un grupet escollit de
forma aleatòria que hagi de donar la solució d'un problema,
implica que les persones tinguin accés sempre a l'essencial
informació veraç i no esbiaixada, reduïda al caràcter essencial
del tema en qüestió atesa la complicació i les diferents
connotacions que actualment s'hi poden barrejar i, molt
important, la gent component del grup, si no són il•lustrats sí
que han de tenir una bona capacitat cerebral de raonament i
comprensió. Si la selecció és aleatòria s'hi pot barrejar algun
Trump per exemple.
Potser de moment, seria més senzill establir una mena de Codi
Mundial de Bones Pràctiques, sobretot des del punt de vista
econòmic i de conductes ètiques en tots els aspectes aplicable
des de baix per acostumar a les generacions i fer-les
responsables: família, escola, Universitat, fabricants de
productes... Encara quedaria el problema de qui i com es faria
complir tenint en compte que la naturalesa humana està feta
d'una fusta molt defectuosa.
(1)
No fa massa anys, en un poblet de Suissa on tota la gent
vota en assemblea i a mà alçada, les dones van negar-se a
acceptar la igualtat amb els homes dient que “ells tenien la seva
feina i la seva obligació de fer-ho bé”. Jo diria que amb aquesta
resposta, elles s'erigien en el poder vigilant.
(2)
Democràcia = del grec demos = poble i kratós =poder del
poble. En aquest cas, el “poble” dels grecs no ho era tothom,
n'estaven exclosos les dones, els pobres, la gent miserable i els
esclaus.
(3) Els repetits intents anarquistes de govern assembleari han
demostrat que el
nombre massa elevat del grup de gent no és
manejable, no té èxit i és
suceptible de caure en mans d'infiltrats
i interessats en rebentar-ho.
Han de ser grups on tothom es
conegui (més o menys).
-------------------------------
Dalt
Els articles d’opinió no expressen nescessàriament el ideari d·aquesta web
