Simbólicament equivalent a gruta, o cova, del grec Kruptos"ocult", lloc

de naixement de déus i deesses.  Utilitzades també com a llocs de culte,

perduren encara avui dia en la arquitectura dels abscis de les esglésies

romanes.

   En moltes tradicions iniciàtiques els rites comencen amb l'entrada a

una caverna, que com a cavitat ombrívola  d'on hi sorgeixen monstres, 

significa el món de l'inconscient del que l'ésser humà n'és presoner,

doncs en les seves profunditats i recloem tot el què no som capaços

d'assimilar. 

   Els que volen veure la llum han d'endinsar-se en la caverna i enfrontar-

se als seus monstres. La deessa Cibeles  d'origen Frigi, se la descriu com

a una deïtat andrògina que va sorgir de la terra, el seu culte es celebrava

en grutes i era vinculada a la fertilitat, així les coves i cavernes eren

associades a l'úter femení, com a símbol de vida i renaixement.

   En les pintures quan es representa una cova amb aigua fa al·lusió a la

vida; sense aigua i amb una espelma quasi consumida i o una calavera al

terra es refereix a la mort; una cova amb un o més animals i una

persona que s'hi enfronta, és una al·legoria a la conquesta dels vicis, les

passions i l'ignorància.

   L'al·legoria de la caverna  més coneguda és la de Plató (428 a.C.),

filòsof grec deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil, en el llibre VII de la

República descriu una caverna, i en una paret  de cara a l'interior hi ha 

unes persones lligades des del seu naixement, de manera que només

poden veure el fons de la caverna, a darrera de la paret hi ha un foc

simbolitzant la llum del coneixement i unes persones que projecten unes

ombres xinesques a la paret del fons,  això és l'únic que veuen els

presoners, i prenen aquestes ombres com la realitat, doncs no han

conegut res més en tota la vida. Un dia un d'aquests presoners s'escapa,

i sortint de la cova comprova que hi ha una altra realitat, recula i ho

explica als seus companys, aquests es burlen d'ell i no el volen

acompanyar, doncs la seva realitat, el refugi de la cova i la recança al

desconegut, no els deixa moure, encara que se'ls tallin les cadenes.

   Aquesta al·legoria examinada des d'un punt de vista epistemològic, és

una metàfora sobre l'esser humà i la societat que l'envolta, perfectament

aplicable al món actual, on l'humanitat hi és representada pels presoners

alineats i subjectats per les cadenes de la pròpia ignorància, i els falsos

convenciments inculcats per les ombres que projecten alguns mitjans de

difusió, dominats per interessos ideològics o econòmics d'una minoria.

Tal com va dir J.Goebbels una mentida repetida mil vegades es

converteix en una veritat, d'aquesta manera i amb la premissa de la

pròpia supervivència, no  permet parar-nos un moment per analitzar

cada notícia, i esbrinar-ne el seu autèntic significat.