El llorer i l’olivera, arbres de fulles perennes i mediterranis per excel·lència, forçosament havien d’estar lligats a la mitologia i al simbolisme.  El deu Apol·lo pretenia insistentment a la deesa Dafne, i en la fugida, vora el riu Peneu  ella demanà ajut a la mare terra i al seu pare el déu del riu que la transformà immediatament en un llorer (anomenat dafne pels grecs), Apol·lo es quedà amb el llorer entre les mans declarant que aquest arbre seria dedicat al seu culte, boscos de llorers rodejaven els santuaris dedicats a Apol·lo; a Delfos la sacerdotessa Pythia mastegava fulles de llorer abans de pronunciar el seu oracle, amb el temps es van atribuir al llorer poders de curació, purificació i longevitat, la deesa Nike posava corones de llorer al cap dels vencedors dels jocs de l’Olimp.   Al igual que el llorer l’olivera també era oferta als vencedors, freqüentment les corones eren una combinació de ambdós.   Originàriament en una disputa per l’Àtica, entre Posseidó i Atenea (anomenada Minerva pels Romans), aquesta va fer brotar de terra una olivera amb fruit, i ensenyà als Grecs a fer oli; aquests, agraïts van consagrar Àtica a Atenea, posant-li el nom d’Atenes a la seva capital. L’olivera va passar a ser un arbre sagrat i l’oli a ser utilitzat en les cerimònies religioses, en alimentar les llanternes i gresols dels temples, la flama dels jocs olímpics, i la torxa que porta a la mà la deesa Atenea, l’oli es va anar convertint en un emblema de la purificació i força vital, i l’olivera en símbol de pau i reconciliació.     Aquests mites van arribar a la Roma Imperial, on les corones eren ofertes als generals victoriosos quant tornaven de les conquestes, tradicions que han anat perdurant fins als nostres dies, a Granada a l’any 1889 van coronar el poeta Zorrilla amb una corona de llorer d’or.   En les pintures del renaixement, sempre que volien representar a un personatge que gaudia de fama se’l representava més o menys dissimuladament vora un llorer.   En el Cristianisme, el llorer va ser utilitzat per rebre  Jesús a Galilea, i també com a símbol de victòria i d’immortalitat i com a atribut als màrtirs. L’església utilitza l’olivera com a símbol de pau i fecunditat i des de l’arca de Noé com a símbol de reconciliació amb Déu. L’oli s’utilitza per ungir, la paraula Messies en hebreu significa l’ungit. Es denomina crisma a una barreja d’oli i herbes aromàtiques que es utilitzada en els bateigs, confirmacions i ordenació de sacerdots.   En els mites i creences profanes, el llorer és la planta protectora i purificadora per excel·lència, ell protegeix els que viuen a prop. Com a protecció es porten unes fulles a la butxaca beneïdes el dia de rams, i unes fulles cremades a la casa desfan els encanteris i treuen les vibracions no desitjades.            

EL LLORER I L´OLIVERA