La
Quimera
es
refereix
a
un
ser
espantós
nascut
de
Tifó,
un
monstre
del
mon
submarí
i
d'Equidna
dona
serp
i
germana
de
les
Gorgones,
se
la
descriu
i
representa
amb
cap
de
lleó,
cos
de
cabró,
i
cua
en
forma
de
serp,
a
vegades
amb
cua
de
drac
i
traient
foc
per
la
boca.
Com
d'altres
sers teratogènics és un símbol de perversió complexa.
En
la
mitologia
Grega,
la
Quimera
va
ser
abatuda
per
l'heroi
Belerofonte,
princep
de
Corinti
encavalcat
en
el
cavall
alat
Pegasus,
que
li
van
facilitar
les
muses
del
mont
Hericon,
convertint-se
amb
el
prototip
precristià
matador
de
dragons,
com
varen
ser
posteriorment
Sant
Jordi
i
Sant
Miquel.
Aquest
combat
figura
en
moltes
obres
d'art
i
en
monedes
de
Corinti, on utilitzaven la Quimera com a animal heràldic.
Analitzant
el
símbol
observem
que
el
seu
significat
ha
evolucionat,
paral·lelament
a
la
humanitat.
Originàriament
representava
les
fúries
elementals
tectòniques.
Durant
el
Renaixement
es
deia
de
la
Quimera
que
seduïa
i
extraviava
la
ment
del
qui
a
ella
s'abandonava,
doncs
representava
les
creacions
imaginatives
i
enfebrades
del
subconscient
i
com
cap
altre
descrivia
la
frustració
dels
desitjos
no
complerts,
que
es
transformen
en
exasperació
i
dolor.
Veiem
la
interpretació
que
hi
dóna
Paul
Diel
en
el
seu
llibre
"Le
symbolisme
dans
la
Mithologie
Grecque",
referint-se
a
la
Quimera:
seria
una
deformació
psíquica,
caracteritzada
per
una
imaginació
fèrtil
i
incontrolada,
i
que
no
podria
representar
més
clarament
la
realitat
psicològica
de
les
tres
formes
de
perversió
imaginativa,
la
vanitat
simbolitzada
per
la
serp,
la
perversió
sexual
simbolitzada
pel
boc,
i
la
social
que
revela
la
tendència
a
dominar
representada pel lleó.
Actualment
s'utilitza
la
paraula
Quimera
desproveïda
del
seu
contingut
simbòlic,
fent
només
referència
a
una
falsa
idea
o
il·lusió
d'una
imaginació
sobreeixida.
Tambè
la
ciència
actual
anomena
quimeres
als
animals transgènics, obtinguts combinant trets de diferents espècies.
LA QUIMERA
RVM