Les marques de picapedrers no van començar a rebre atenció fins a la fi del segle XIX en els estudis de Franz Rzihz (Bohèmia 1831-1897). És del tot impossible  en aquest petit article abastàr la complexitat d’aquesta simbologia, de la que encara no se n’ha tret tot l’entrellat.  Sembla que la hipòtesi més acceptada és la de Viollet le Duc, on explica que la majoria d’aquests signes són marques de pertinença a les diverses confraries que intervenien en l’obra, axí com les pròpies del picapedrer per senyalitzar la feina feta i poder determinar el salari corresponent, altres com les d’assentament que consistien en petites senyals per determinar els punts de col·locació o principis de fileres. Cada confraria tenia un mestre d’obra, i cada mestre la seva pròpia marca, que normalment era col·locada en llocs visibles de la construcció, com la clau de volta del portal, el creuer de l’ogiva, en els capitells etc..; també la podem trobar en els escuts, o inscrita als objectes arquitectònicament remarcables. Per a la correcta interpretació de qualsevol símbol, és imprescindible l’estudi de la cultura que el va crear, i en aquest cas s’ha de remarcar que per a l’home de l’edat mitjana tot l’univers era un sistema de símbols geomètrics, el símbol per a ell no era cap manifestació estètica, més aviat era una realitat vital.  Els procediments de disseny de les diferents marques, com els d’una catedral, eran els mateixos, la geometria descriptiva anomenada geometria sagrada, basada en el compàs que designa el cercle, l’arc del cercle que delimita i divideix proporcionalment, l’escaire que representa la necessitat de l’angle recte, el nivell i la plomada que representen la horitzontalitat i la verticalitat respectivament de l’obra. Les formes de base eren el cercle, el triangle, el quadrat, el pentàgon, l’hexàgon, l’heptàgon, l’octàgon i el dodecàgon, i és a partir de les tres bases fundamentals, el cercle, el triangle i el quadrat, que neixen els edificis gòtics més elaborats. Cada mestre d’obres tenia el seu segell, fet a partir de aquestes tres bases fundamentals que formaven un trilobulat o un quadrilobulat. Sobre aquesta figura mare ,el mestre traçava la seva marca, generalment molt elaborada, i la resta de marques dels components de la confraria no eren res més que petites parts escollides de la figura mare. Es poden trobar altres signes o figures, que bé podrien ser signes de peregrins, punts de reunió o d’altres sense cap sentit aparent.