Per damunt de nosaltres, en les esferes

eternes don emanen la Llum i la Vida,

regna el misteri, insondable i esplèndid,

de l 'Absolut.

L'Absolut embolcalla el nostre ésser

com un envoltori i limita amb el cercle

estret dels nostres conceptes precisos;

en totes les coses ha imprès el seu

segell.

Els qui no posseeixen la Ciència el

veuen com Tenebres i Desconegut, però

no és més que un vel que cobreix la

Causa Primera i que s 'aixeca davant dels Iniciats.

Sortós aquell que l'haurà sabut esquinçar abans de l'hora! Perquè la Llum

que coneixerà ja no l 'enlluernarà més amb la seva visió inesperada.

Però que temin els qui s'han recreat en l inexistent, que el guardià del

portal no es vegi obligat a obrir-los-hi ell mateix! Llavors, en veure el que

mai no havien sospitat, allò que potser havien menyspreat, cauran

anorreats en les profunditats de l'abisme on, sense consciència ja d’ells

mateixos, perdran la seva entitat i no es retrobaran mai més.

Oh, poquesa i futilitat dels doctes en aquest instant decisiu! Quantes

lamentacions pels actes no realitzats, pels projectes no executats!

Quants, no podent reparar les omissions i els errors hauran d'acceptar,

imperfectes, incomplets, impurs, la seva realització definitiva!

Segueix-me, doncs, Deixeble meu, en la Via de l 'Absolut que

t’ensenyaré; segueix-me i et prometo que un dia et cenyiràs al front la

corona de llum, la diadema d'or dels savis, reservada als qui hauran dut a

terme durant la seva vida aquella Obra que resumeix tota Obra.

Molts han sentit parlar de la Gran Obra. Alguns es proposen de lliurar-s'hi,

però ben pocs en comencen la recerca.

Tots diuen.- “Més tard, quan tinguem lleure i calma".

Però el lleure i la calma no arriben mai, mentre que l 'Absolut et reclama

sens falta perquè és d 'ell que emanes.

Oh! ¿Podràs passar per aquesta terra sense haver desxifrat l'enigma,

sense haver penetrat el secret infranquejable que alguns dels nostres

avantpassats van conèixer, tu que ja has pidolat la saviesa a tants homes

que no la posseïen?

La Gran Obra! La Gran Obra! Vocable prestigiós! Esplendor fulgurant!

Alguns, doncs, en els temps passats haurien contemplat aquesta

meravella, l'haurien posseïda integralment i tu la deixaries inexplicada en

els llibres!

I en el més enllà, dotat aleshores de la plenitud de la teva lucidesa

perceptiva, veuries la falange triomfal dels savis, inundats d'una joia

radiant, folls de felicitat i d'alegria, delectar-se en la PEDRA DELS

FILÒSOFS i nodrir-se 'n per l'eternitat, i tu no tindries part en aquest festí!

I sentiries les blanques teories dels Iniciats que et cridarien com el Dant:

“Guai a voi anime prave   Non isperate mai veder lo cielo "

I mentre s'allunyarien per sempre més, triomfants en la Llum, deixant-te

sol en el si de les tenebres creixents mentre llur ombra sinistra s’estén al

teu voltant!

Que aquest pensament et basti per inspirar-te la recança d'haver negligit

el Magisteri dels Savis.

Déu vulgui que no sigui massa tard i que no et trobis massa endavant en

la vida per poder emprendre'n l 'acompliment¡

Car si l'ascensió no ha començat en sortir de l'adolescència, és dubtós

que puguis arribar mai a la perfecció. És en aquest sentit que Nicholas

Valois diu: "La Primavera avança l'Obra" i Sant Tomàs d'Aquino: "Els dies

primers convé' llevar-se molt de mati veure si ha florit la vinya".

Aplica 't, doncs, sense tardança a treballar-la i a conèixer-la amb la

benedicció de Jesucrist.

Si he emprès la redacció d'aquestes dotze meditacions següents amb la

invocació de l'Esperit Sant, és per dirigir-te, Deixeble meu, en aquesta

Via. Alabat sigui el Senyor.

Grillot de Gibry