Diu el Cosmopolita: “El qui no

baixi, no pujarà".

Aquesta és, Deixeble meu, la

prova de les proves, allí on

t'esperen, mofetes i pàl•lides, les

Influències Malignes, esperant

veure't entrebancar i caure en les

tenebres exteriors.

Si els oposes resistència se't

manifestarà el Fènix, successor

de l’Alció.

El món no és conscient dels naixements superiors. Adopta, doncs, el sant

costum de sofrir el menyspreu dels qui valen menys que tu.

Imbueix-te d'aquesta veritat:  fins que no arribis a la Llum no et serà feta

justícia.

Cal que et tornis totalment indiferent a l'opinió dels homes, cosa més fàcil

de dir que no pas de fer.

Què t'importa passar per una vaga unitat als ulls de la gent, si ets

conscient de la teva reialesa intel•lectual.

Obra segons la teva consciència sense preocupar-te del resultat.

Accepta la glòria com a una carregat i no la desitgis, desitja més aviat la

glòria eterna la dels Filòsofs: l'Absolut;

Si busques l'aprovació dels homes, camines vers les tenebres, estàs fora

de la Via. Si vols ser un Sant perquè et reconeguin com a tal; segur que

no ho seràs mai.

La força miraculosa s'hiperconcentrarà en tu quan ja no la desitgis, quan

hagi mort en tu l'ambició de posseir-la.

Llavors el teu cor, esdevingut insensible, no s'enorgullirà en fer ús

d'aquest poder que meravellarà els homes.

Però, quant de camí queda per recórrer per obtenir aquest resultat!

Anorrea't, deixeble meu, en un abisme d'humilitat. Sigues infim entre els

ínfims. Fes-te obscur. Amaga't com aquell deixeble de Kung-Tsé que

arrencava llàgrimes d'admiració al seu mestre i li feia dir: “Oh, que n'era

de savi Hoei!  Vivia en un reducte al fons d'un carrer estret i abandonat i

la seva serenitat restava inalterada! Oh, que n'era de savi Hoei!"

Recorda't d'aquesta paraula: “La paciència és l'escala dels Filòsofs i la

humilitat és la porta del seu jardí".

Abaixa't i un dia et transfiguraràs i et despertaràs brillant i radiant en

l'abraçada del Rei de la Glòria, del Rei d'Orient assegut en el seu tron,

com diuen els vells mestres, i entraràs en la Mar Roja que és el Magisteri

dels Filòsofs.

Però recorda que encara no ets més que el Mercuri leprós que ha fet morir

el Sol de Justícia sobre l’efígie del quaternari!

Grillot de Givry

PUTREFACCIÓ