Monsenyor Jean de Meung ha

dit en el seu Espill de l'Alquímia:

"La nostra ciència és ciència

corporal, composada d'un i per

un."

 En efecte, la modalitat segons la

qual es busca i es conquereix

l'Absolut és única. El qui

s'encamina vers la perfecció

veritable s'eleva per damunt de

la naturalesa; i el qui està per

sobre de la naturalesa pot

governar-la.

Així és com podràs fer miracles i

transmutar els metalls i les pedres precioses.

Comprens en aquest punt, deixeble meu, la subtil dificultat de l'Obra?

No obtindràs la Pedra fins que no siguis perfecte. i no seràs mai perfecte

si busques la Pedra per les riqueses que l'acompanyen. Perquè quan

posseeixis la Pedra, tindràs només, fatalment, per la  teva perfecció, un

menyspreu sobirà pels avantatges materials que et prodigarà.

Perquè aleshores estaràs en l’èxtasi, podràs tornar-te invisible,  i recórrer

les més grans distàncies en un instant.

Viuràs una vida super-exaltada que s'alimentarà i subsistirà per ella

mateixa i que et deixarà lliure de necessitats i desigs.

Mira com l'home vulgar es tanca en estranys sofismes: “Si tinguéssiu la

Pedra, diu, seríeu riquíssims i us exultaríeu en la joia i en l'alegria! ".

D'altres, sense fe en l'ànima ni puresa al cor, han obert els llibres dels

alquimistes. Han manipulat substàncies, bufat en els atanors, han calcinat

barreges sense comprendre que cal estar temps en

l'Oratori abans d'atrevir-se entrar al Laboratori.

I davant del fracàs fatal, inflats de vanitat, declaren enganyosa i il•lusòria

la paraula dels mestres, abans de voler reconèixer llur error!

Deixa l'oposició i les pallassades d'aquests censors ignorants i vans.

Es burlen dels Alquimistes que han mort pobres i ignorats, però sàpigues,

Deixeble meu, que quan posseeixis la Pedra menysprearàs literalment la

fabricació de l'or físic, perquè seràs un savi i governaràs els elements.

Quan arribis al dintell de l’infinit, perdut en la contemplació suprema de

l'Absolut, ¿quina emoció podràs sentir encara davant de les riqueses

temporals?, ¿Podries ser perfecte si encara depenguessis de les

necessitats vitals, si no haguessis mort en tu tot desig humà?

Per això Grosparmy afirma: “No es recorda mai que un avar hagi posseït

la Pedra". És absolutament evident.

La pràctica de la Pedra i el desig d'or són incompatibles. Emprendre la

Gran Obra per enriquir-se fóra entrar al revés en la Via de l'Absolut.

Aleshores obeiries un instint malèfic i no n'hauries de tenir cap dintre teu.

¿Com podries governar la naturalesa si primer no et governes a tu

mateix?

Això no vol dir que no puguis un dia, per un motiu superior, intentar

l'Obra en el pla físic i transmutar materialment els metalls. Diversos

adeptes, com Nicolau Flamel, Jean Saunier, Zacaries i d'altres ho han fet.

Potser t'hi veuràs forçat, bé que separat del món, per obligacions

transcendentals.

Però recorda que un altre, i no pas tu, farà servir les riqueses que

brollaran amb profusió del teu atanor. I aquest ésser, dotat d'una vida

ardent i salvatge, brillant i impetuós com una bèstia del bosc, però com

elles cruel i sense ànima, sembrarà per tot arreu el desordre, la por i la

desgràcia fins al dia que sucumbeixi sota els cops invisibles d'un dels teus

germans en la Saviesa, el qual, haurà reconegut en ell una encarnació del

Maligne!

Grillot de Givry

FIXACIÓ