QUE ÉS UN SÍMBOL

   Sense pretendre aprofundir en la semiòtica dels símbols ni la semiologia de la seva interpretació, sí que és convenient establir uns conceptes bàsics que ens permetin donar el primer pas en aquesta filosofia.    Cal tenir en compte que la cultura occidental, pateix d'un esperit escèptic i relativista, començant amb Ferdinand de Sausurre (1857- 1913) i altres estructuralistes, que amb la seva sociologia de la comunicació, només estudien el símbol com a element de relació humanística, conduint-nos a un fals racionalisme simbòlic i moltes vegades, a un obert menyspreu pel coneixement hermètic heretat de la cultura dels nostres avantpassats.    Podríem definir com simbologia exotèrica, tots els gestos, signes, marques, anagrames, emblemes, escuts, icones, codis, senyals, signes lingüístics i pictogrames, atès que la seva interpretació és monosémica i unívoca, ja que són un instrument de comunicació que normalment substitueix el llenguatge parlat.    La paraula símbol, ve del grec Symbolon i el seu significat seria el de juxtaposar una cosa amb una altra, pel que qualificaríem de simbologia esotèrica, el símbol, l'al·legoria i el mite, que per la seva essència són polisèmics i van dirigits a la psique de l' ésser humà, en la base dels seus conceptes, ells es presten a més d'una interpretació en funció de l'observador i dels seus coneixements previs. Per aquest motiu un estudi merament epistemològic del símbol és bàsicament impossible.    Generalitzant, es pot afirmar que per a una correcta interpretació de principi, seria necessari conèixer la base de la cultura que el va crear i el seu desenvolupament interpretatiu al llarg del temps, ja que una observació monocrómica i minimalista ens portarà a una interpretació errònia.    El símbol s'ha d'observar com un tot, una obra en si mateix en què la suma de les parts no és igual al tot, ell és manifestament superior, el símbol s'ha d'analitzar amb el subconscient i la intuïció, quins sentiments o quines sensacions ens inspira, una visió dels elements que componen el símbol i finalment un impacte visual del conjunt, això ens obrirà un canal intuïtiu permetent crear un concepte o idea que ens ha de portar a la comprensió. Mai s'ha d'observar des d'un estat dogmàtic o amb judicis preconcebuts.    Diu VALSAN: que un símbol no expressa ni explica, només serveix de suport per a elevar-se de la meditació al coneixement de les veritats metafísiques, la seva ambigüitat vela i revela la realitat i el seu caràcter polisèmic possibilita la seva interpretació en diversos ordres o plànols de la realitat. Per això cada ésser humà penetra segons les seves aptituds en la intimitat del símbol.