El germà Basili Valentin diu: “l la veu

melodiosa de la Reina serà molt plaent

a les orelles del Rei de foc; ell

l’abraçarà amigablement, pel gran

afecte que li té, i se n'encisarà fins que

desapareguin tots dos i dels dos es faci

un sol cos." La Gran Obra és una ètica

transcendental.

Així, li és fàcil a l'Adepte d'eliminar de

la seva existència els impediments dels pensaments superflus i els éssers

inoportuns.

 Però es trobarà amb dificultats serioses si vol reconstituir en ell mateix,

obeint la norma d'activitat i passivitat a partir de la qual s'ha construït el

macrocosmos, l'androginat edènic per l'assimilació d'una altra vida a la

seva. Aquest és l'obstacle, el veritable entrebanc.

És inútil, Deixeble meu, que facis les ablucions preparatòries, que et

revesteixis del vestit de lli sagrat. Si el teu cor no és pur, el vestit no el

modificarà i no t'amagarà als ulls de la Divinitat.

No hi ha cap pèrdua de forces psíquiques comparable a la que provoca la

multiplicitat de cobejances. És un encantament que no pogué resistir ni el

mateix Salomó.

“Qui purus est, is certus est augur", i és Paracels qui t'ho ensenya, i la

paraula d'aquest mestre és preciosa.

No et deixis endur per voluptats innominables. No et cenyeixis la

lligacama de pell de llop. Guarda't d'encendre el ciri verd que dirigeix 

l’esser vers les luxúries tenebroses. Tem els encantaments i els filtres

d'amor i porta al dit el topazi que refrena la lubricitat i fa fora els

fantasmes de la nit. Malfia't del gripau de la bruixa i no t'adormis, com

Merlí el Mag, en el bosc de Broceliande on la pèrfida Viviana t'encantarà

per sempre més.

Si esculls una companya, el llaç que t'uneix a ella ha de ser indissoluble

perquè ambdós contemplareu un dia l'Absolut cara a cara.

Amb ella has de compartir les alegries eternes. Tant els seus pensaments

com els teus han de convergir vers la possessió de l'Absolut.

Només pots Viure al costat d'aquella que camina amb tu, donant-vos la

mà, per la Via; d'aquella que cerca amb tu la cosa de tres angles y t'ajuda

en la Gran Obra.

L'esposa de l’alquimista és Pernelle, discreta i sàvia, que porta al dit l'anell

de la suprema aliança, que reflecteix tots els pensaments del mestre i

vetlla al seu torn sobre l'atanor fins al moment que l'hora demana.

Si has escollit malament, fes una darrera mirada sobre aquest misteri que

no t'és destinat, omple els teus ulls de la seva llum i tanca aquest llibre.

Pots abandonar la Via de l'Absolut a qui no arribaràs mai. Baixa al infern,

desgraciat! amb l'ésser inútil que has lligat a la teva carn, amb l'escorça

buida que arrossegues i entra en el camí de la mediocritat que a partir

d'ara és el teu i don no hauries d'haver sortit mai.

Però si la teva companya adorna veritablement la teva vida, continua amb

ella la progressió contemplativa vers l'Absolut. Ella ha d'extreure

d'aquestes meditacions, dona meravellosa!, el mateix fruit que tu.

Però no oblidis que el seu camí de perfeccionament, malgrat la

coincidència de la meta final, és diferent del teu, fet que pots conèixer si

estudies acuradament la seva constitució microcòsmica.

Paracels ho ensenya expressament: "Archaeus (l’agent universal) alius in

viro, alius in femina".

És de tu que ella ha de rebre la iniciació, com tu la reps de la Divinitat.

Recorda't d'aquest punt essencial i guarda't d'orientar-la en un camí que

no sigui el seu. Posa-li la poma d'or en una mà i en l'altra la torxa encesa.

La clau de l'Art Major són el foc i la menstruació dissolvent. Si els

coneixes, estàs en la Via Reial i veuràs aviat el dia etern, el dia que no té

fi, "qui nescit occasum dies".

Grillot de Givry

CONJUNCIÓ