Nicholas Valois, l'alquimista, diu: “La

Ciència dels Filòsofs és el

coneixement del poder universal de les

coses".

En la nit obscura de la teva ànima,

Deixeble meu, de vegades has

sospirat per una Llum

incommensurable que hauria de venir

a il•luminar el teu desemparament en

un dia llunyà i indefinit.

Has somniat, visió confusa, en alegries

i harmonies sobrehumanes, en

omnisciència, en poder sense límits.

Has pressentit l'esplendor enmig de les tenebres i la tristesa opaca del

caos on et debats confusament.

I ara l'horitzó de la teva vida clareja i et deixa entreveure alguna cosa

millor i més perfecte.

Afanya't a dirigir-te vers aquesta claror encara indecisa. Segueix-la, és

l'estrella dels Mags que s'aixeca per a tu i que et conduirà, si no la perds

de vista, fins al Mestre del Món.

Lliurat a tu mateix, t'has caracteritzat pel desordre de les idees i dels

actes.

El remei contra aquest desordre és entrar en tu mateix.

Entrar en tu mateix exigeix un esforç de voluntat continuat i durador.

L'esforç de voluntat continuat i durador requereix una regla de vida.

La regla de vida comporta una sèrie d'actes espirituals que has de

complir escrupolosament.

La primera norma, que les resumeix totes, és desinteressar-se pels

judicis i actes dels homes.

Embolica't amb un mantell d'indiferència, és la clau de la vida màgica.

Allibera't de les contingències. Desfés-te de tot arrelament en la matèria.

Tanca't dins del teu pensament i la teva ciència. Sigues el solitari, el

veritable Mpvíaç (monjo) construeix-te una cella dins del propi cor.

Acceptar un camí obscur quan hom té fam de glòria és el súmmum de la

perfecció. Així, rigorosament, els Sants han acomplert la Gran Obra.

Què més pots desitjar, si l'ideal que t'has creat és un reialme on regnes

com a amo sobirà?

Tu ets Rei en el moment que els trons s'enfonsen! Ets Sacerdot en el

moment que tremolen les hierofanies!

Menysprea la multitud, ignora el poble, ignora la massa; defuig els

facinerosos. Només l'ésser excepcional és digne del teu interès.

L'expansió popular és només digna de consideració quan és

jerarquitzada. Una multitud disciplinada va construir el monument ocult

per excel•lència, el monument que no projecta cap ombra: la Piràmide.

 Les multituds indisciplinades només han sabut cridar i saquejar, cosa

que és a l'abast de tothom. I tu, simple unitat, voldries afegir-t'hi? 

Renuncia aleshores a la Gran Obra; la Via de l'Absolut no s'obrirà mai

per a tu.

Es irrisori voler posseir la Saviesa i l'aprovació popular al mateix temps.

“Obrar consisteix també en no obrar", diu Lao-Tsé, recorda ho. Quan a

fora la gent crida i lluita, tu, Deixeble meu, vetlla sobre l'atanor de la teva

ànima i no t'immiscueixis en les agitacions i les lluites.

Si no et costa ignorar el que hom pensa i diu de tu, coratge! Ja has

progressat en la Via de l'Absolut.

La reputació no és res, només importa el testimoniatge de la consciència.

De què et serveix passar per sant si no tens la pau hermètica en el teu

cor?

Cal, doncs, segons la Scala Philosophorum, començar l'obra quan el sol

està a Àries i la lluna a Taurus.

Ripleu i el Rosari ens asseguren que cal un any per obtenir la Pedra

Filosofal en tota la seva estabilitat i fermesa i Bernard le Trévisan hi

afegeix set dies.

Comprèn i medita aquestes paraules. Esforça't a desenvolupar les forces

latents que subsisteixen en tu. Ordena la teva vida seguint les normes

ocultes. Tu ets la matèria mateixa de la Gran Obra: albifica't,

espiritualitza't, purifica la teva astralitat, desfés-te de les ombres

Cimerianes.

Però si prefereixes abandonar-te a l'atzar dels esdeveniments, plora

aleshores sense esperança: coneixeràs només el fracàs i les

desil•lusions i no entraràs mai a l'assemblea dels Filòsofs..

 Grillot de Givry