Diu Roger Bacon: “Cal que el cos

esdevingui esperit i l'esperit esdevingui

cos." És la solució de l'Obra.

Si la vols realitzar, el teu propi cos,

abrusat pel foc filosòfic, corroït per

l'aigua ardent de les contricions, ha

d'arribar a un grau tan elevat de puresa

que esdevingui veritablement

immaterial.,

 A les hores, transfigurant-se com sobre

un Tabor, es tornarà inalterable. Ja no serà un impediment per a la via

espiritual; tot al contrari, hi participarà com hi participen els cossos

gloriosos i contribuirà ell mateix -oh, prodigi- a l'Obra.

Corporifica després el teu esperit, és a dir, projecta una mirada

escrutadora sobre aquesta teva impalpable substància, la misteriosa

naturalesa de la qual no havies imaginat mai poder conèixer encara que

acompanyi, constantment el teu cos.

Estudia minuciosament tots els seus mecanismes ocults a fi de saber-la

dirigir, de poder aprofitar el seu poder i nodrir-la amb l'aliment

intel•lectual que necessita.

Tu posseeixes, Deixeble meu, un tresor immens de forces amagades que

ignores, forces considerables i invencibles recollides en tu, i que

sobrepassen totes les forces corporals. Aprèn a servir-te'n, que obeeixin

la teva voluntat, aprèn a fer-te'n amo absolut.

I per això, primer de tot, has de tallar tot, el que és superflu i banal del

teu intel•lecte. Esporga vigorosament la boscúria dels teus pensaments

vulgars. Talla agosaradament en aquest boscatge els llocs comuns i les

banalitats que encara poden ocupar-te. Retalla tot el que no representa

vigor o força; és una vegetació malsana que tan sols produeix pèrdues

d'energia espiritual.

El pensament és una substància de naturalesa gairebé fluïda. Un cop

emesa, existeix.

El pensament és immutable. Provoca en l'esfera de l'existència pura un

eco que ressona en l'eternitat, Guarda't, doncs, de les meditacions

infernals que pots crear i que es fixaran en tu per a la teva condemnació.

Sigues pur, perquè és la teva virtut el que has de projectar sobre, l’atanor

per tal d'animar-lo. Evita els actes indiferents en ells mateixos. Que la

teva mirada no vagaregi mai sobre els objectes que no valen un instant

de la teva atenció: perdries una parcel•la del teu ésser sense poder-la

recuperar mai més.

A les hores, alliberat de la càrrega de les coses inútils, aplega

preciosament les forces vives que vols conservar i dirigeix-les amb

vehemència sobre l'Obra. Observa amb atenció els colors del Magisteri i

fes convergir, fins el més petit dels teus actes, vers l'objectiu final.

Alguns et diran que el poder miraculós s'obté i es transmet per un alè,

per una paraula murmurada cabalísticament a cau d'orella,per la lectura

d'algunes pàgines d'un grimori o per la confecció d'una vareta.

Aprèn, al contrari, que un poder tan gran només et serà atorgat per un

cultiu lent i laboriós de les forces psíquiques que subsisteixen en tu en

estat latent.

Cal que t'abstreguis en la vida superior tot exaltant poderosament la teva

voluntat, operant una veritable segregació entre tu mateix i el món físic i

exterior.

Eleva un mur al teu voltant que retingui allò que de tu emana vers les

coses sensibles; tanca't així en la ciutadella hermètica, d'on sortiràs

invulnerable un dia.

i Sens dubte, veus ja despuntar un xic la Llum que t'he promès i te

n'alegres.

Paciència! Pensa en la teva imperícia! Només ets al quart grau de la Via

de l'Absolut. Et queda més de la meitat de camí per recórrer i encara pots

entrebancar-te i caure.

Han caigut homes més hàbils que tu i que gairebé tocaven el terme.

Posa't un dit als llavis, com Harpòcrates, i prega, deixeble meu, en el

silenci de la teva ànima

Grillot de Givry

   SOLVE