Diu Nicolau Flamel: “Aquesta

operació és un veritable laberint

perquè es presenten mil camins

al mateix temps, i a més, cal

anar al final de l'operació

justament al contrari del

començament." L'aflicció és la

llavor de la perfecció.

És veritablement la menstruació

dels savis, el Lleó verd dels

Filòsofs, l'aigua Pòntica que no

mulla les mans, l'“acetum

acerrimum" o vinagre molt agre

per mitjà del qual s'extreu el cap del corb, la veritable llet de la Verge i

l'elixir per a la multiplicació.

Has de fer convergir cada circumstància de la teva vida vers la meta

suprema, visualitzant cada acció clarament abans de dur-la a terme però

principalment les penes i sofriments de cada dia. l te n'arribaran molts

perquè "els deixebles dels savis no troben repòs en aquest món", diu el

rabí Issacha-Baêr.

En pots treure un partit meravellós i obtenir l'aigua règia que corrou totes

les impureses.

Saber extreure un ferment (energia) de perfecció de les mateixes

dificultats de la vida i transmutar-les en forces vives en el pla hiperfísic és

l’alquímia major contra la qual res no preval; és la dealbació magnífica,

l'“aurum de stercore" de Virgili, el "morbus quilibet purgatrium" (la

malaltia que és un Purgatori, o l’or en els fems alquímic) de Paracels.”

Que no se t'escapi un murmuri quan un dels teus projectes no es veu

coronat per l'èxit. No tardaràs a comprendre que era necessari que fos

així que les decepcions momentànies havien de preparar-te avantatges

inesperats per a més endavant.

Geber ensenya que és gairebé obligatori que l'alquimista s'equivoqui

diverses vegades.

En l'adversitat conforma't en pensar, sense neguit, que la teva visió

intel•lectual es troba enfosquida en aquest moment, i que el camí del

qual has estat expulsat, i que creies excel•lent, en realitat no ho era.

Aviat n'adquiriràs la certesa i reconeixeràs l'encadenament sempre

admirable dels efectes i les causes.

Guarda't sobretot d'envejar els triomfadors del dia i del moment. Veuràs,

Deixeble meu, que es burlen de la teva ascensió i menyspreen el teu

esforç.

“Nosaltres no preguem -diuen els insensats- no preguem i malgrat tot els

nostres negocis prosperen! Blasfemem de Déu i Déu no ens paralitza la

llengua!"

Però, què prova això? Que llur Pare Celestial és bo i que ells són uns

inconscients, res més. Però tu, Deixeble meu, segueix amb perseverança

el reu avanç per la Via. No t'abandonis. Els mateixos mestres han

recomençat l'Obra diverses vegades.

I comprèn que cap ensenyament acroamàtic o erotemàtic no pot

substituir l'assimilació lenta de la doctrina alquímica a través d'un estudi

aprofundit i fet a consciència dels llibres dels mestres.

Només al cap de anys la Llum començarà a despuntar per a tu.

Llavors, en els textos on el profà només veu bajanades, percebràs ja

relacions subtils, termanals que et guien enmig de les obscuritats de la

Via.

L'alquímia no és cosa d'una. setmana, és obra de tota una vida; es una

sola cosa amb l'existència de l'Adepte. La possessió de la Gran Obra és el

coronament de la vida. Només l’obtindràs un sol cop, de la mateixa

manera que només vius un cop sobre la terra.

Arribar a l'Absolut a vint o trenta anys és il-lusori, a aquesta edat sols

estàs en camí i no pots abandonar la Via sense perdre al mateix temps

l'esperança de tornar-hi a entrar.

Descobriràs progressivament, doncs, la veritat en la paraula dels mestres;

no vulguis estar al final del viatge abans d'haver recorregut el “camí”

necessari per arribar-hi. Si estàs mínimament endavant de la Via,

comprendràs que és impossible parlar més clarament.

Però què lluminoses et semblaran més tard les paraules que ara són

obscures i incomprensibles, si no has deixat de treballar seguint les

prescripcions dels mestres!

A les hores somriuràs, en veure com són de senzilles les nocions que et

semblaven tan abstruses quan encara eres un profà, i reconeixeràs que

no hi havia cap explicació destinada a preparar el teu esperit a rebre la

llavor de la veritat si tu no emprenies el primer pas en una investigació

personal.

I és en aquest sentit que es diu que ningú no pot ser iniciat  sinó per ell

mateix.

Grillot de Givry

COAGULA