El   L'anell   al   ser   un   cercle   sense   principi   ni   fi,   és   un   símbol   universal d'eternitat   i   de   continuïtat,   com   a   cercle   té   una   similitud   amb   tots   els cossos   de   l'univers   creat,   i   per   això   se   l'associa   amb   la   divinitat,   l'acte d'entrar   el   dit   a   l'anell   pressuposa   de   per   si   la   pròpia   acceptació   del simbolisme   associat   a   ell,   que   s'ha   anat   adaptant   a   les   conveniències   i creences de cada poble i de cada ideologia.    En   el   cristianisme   trobem   el   seu   més   alt   significat   en   l'anell   papal anomenat    l'Anell    del    Pescador,    és    el    segell    catòlic    Romà    suprem, destruït   pel   cardenal   Camarlenc   a   la   mort   del   PAPA   (acrònim   de   Petri Apostoli   Potestatem   Accipiens,   encara   que   hi   ha   contextos   de      Petrus Augustus Pontifex Augustus).  Les   monges   porten   l'anell   en   les   seves   noces   espirituals   juntament amb   el   vel   i   la   corona;   en   aquest   moment   a   la   novícia   se   l'hi   resava   una oració,   Deus   Plasmator   Corporum,   atribuïda   a   Sant   Mateu   (Rene   Metz, Consécration    des    vierges    dans    l'église    romaine),    Accipe    annulum fidei......   Rep   l'anell   de   la   fe,   signe   de   l'Esperit   Sant,   a   fi   de   que   siguis aclamada   esposa   de   Crist.   D'aquesta   tradició   religiosa   se'n   deriva   a   la edat mitjana la de posar l'anell a l'esposa el dia de les noces. Els   Celtes   consideraven   que   aquest   havia   de   ser   d'or   pur   com   a símbol de la puresa de la núvia. A   l'antiga   Roma   els   ciutadans   dignes   d'un   reconeixement   especial, els   era   atorgat   el   dret   de   portar   un   anell   de   ferro,   els   sacerdots   de Júpiter    i    els    senadors    el    portaven    d'or,    d'ací    es    deriven    els    anells anomenats   de   segell,   normalment   amb   símbols   heràldics   amb   virtut d'autentificar documents, aquests anells acostumaven a ser hereditaris. En   la   literatura   màgica,   es   descriuen   els   anells   anomenats   amulets, amb   propietats   curatives   o   altres   propietats,   Agripia   Nettesheim   (1486- 1535),    dóna    instruccions    per    a    l'elaboració    d'anells    amb    pedres precioses amb tota mena de propietats i virtuts. En   la   Mitologia   trobem   varis   anells   cèlebres,   Prometeu   alliberat   per Hèracles   estava   obligat   a   portar   un   anell   de   ferro   amb   un   tros   de   pedra, en    record    de    la    roca    on    havia    estat    encadenat    i    com    a    símbol    de submissió   a   Zeus,   l'anell   del   rei      Polícrates   de   Samos   a   qui   la   fortuna   l'hi era   favorable   fins   el   dia   que   el   va   perdre,   va   morir   crucificat   al   522   aC.,   i el   no   menys   conegut   anell   de   Gigues   que   Plató   ens   descriu   com   aquest pastor   el   va   trobar   (República   359)   i   se'l   va   posar   al   dit,   descobrint   per casualitat   que   quant   el   girava   es   feia   invisible,   base   del   famós   conte   de Tolkien "El senyor dels anells".