Aquest      joc   que   en   un   o   altre   moment   tots   hi   hem   jugat,   sempre   ha estat   un   entreteniment,   encara   que   no   sempre   infantil,   doncs   el   seu abast és molt superior a les seves aparences. Hi   ha   constància   documentada   de   finals   del   segle   XVI,   encara   que   el seu   origen   és   més   antic;   alguns   autors   diuen   que   van   ser   els   templers   els que   van   introduir   el   joc   a   Europa,   quan   ja   era   popular   a   Grècia,   basant- se   en   el   descobriment   del   disc   de   Phaistos   el   1908   al   palau   de   Creta   amb una   antiguitat   de   1.600   anys   aC.,   i   encara   que   similar   en   aparença,   no   en sembla probable l’origen. Fulcanelli   considerava   el   joc   de   l’oca   un   art   sacre   popular.   Mai   acabarà la    discussió    del    que    suggereix    el    simbolisme    del    joc.    S’ha    dit    que simbolitza   l’ànima   cap   el   seu   accés   al   paradís,   però   com   tot   bon   símbol no   defineix   sols   suggereix.   Podria   ser   un   guiatge   per   al   camí   de   Santiago, o l’expansió del Catarisme provinent  del Languedoc  francès.    En   el   mapa   del   nord   d’Espanya   ens   trobem   amb   llocs   com   Nanclares de   Oca,   Valles   de   Oca,   Villafranca   de   la   Oca,   Montes   de   Oca,   o   els topònims   derivats   del   grec   i   llatí   Anser   (Oca)   Ançares,   Anson,   etc.   L’oca és   un   element      iconogràfic   de   caràcter   gnòstic,   representada   a   l’antic Egipte   pel   déu   Geb,   era   considerada   un   símbol   de   transmigració   de l’ànima al més allà, una missatgera entre la terra i el cel. En   el   joc   les   caselles   estan   disposades   en   forma   d’espiral,   símbol   bàsic de   tota   Cosmogonia   i   amb   set   segments   consecutius   cadascun   d’ells format   per   nou   cel-les,   fent   un   total   de   63,   disposició   habitual   en   el simbolisme   Rosacrucià,   la   casella   64   i   ultima   no   numerada   representa   el jardí   de   l’Eden,   en   simbologia   numèrica   6+4   =   10   símbol   de   la   Unitat d’on   surt   tot   el   món   manifestat,   en   definitiva   és   un   viatge   de   l’exterior del   món   manifestat   i   temporal,   al   no   manifestat   i   intemporal   allà   on   l’oca ens   ha   conduït.   Les   caselles   simbolitzen   el   procés   que   ha   de   realitzar l’esser   fins   arribar   a   l’etapa   final   de   la   vida   i   aconseguir   la   salvació, durant    aquest    ha    d’eliminar    les    imperfeccions    representades    per    les diverses figures grotesques de les caselles. Els punts d’inflexió són set. El   pont,   representant   el   plantejament   del   viatge   el   primer   pas   i   símbol del    trànsit.    L’hostal,    el    moment    que    tots    ens    hem    de    prendre    per reflexionar.   El   pou,   els   pecats   capitals   que   s’han   de   vèncer.   El   laberint, representant   el   fàcil   que   és   perdre   el   camí   de   la   recerca   i   l’útil   de   l’ intuïció.    La    presó,    quan        se    n’és    presoner    d’un    mateix    i    dels    seus dogmes.    Finalment    la    casella    58    la    mort,    tots    morim    però    s’ha    de superar,   sinó   et   veus   obligat   a   recomençar,   ja   que   se’ns   dóna   una   altra oportunitat. Els   primers   jocs   estaven   destinats   a   un   públic   adult   i   no   és   fins   a finals    del    segle    XIX    que    es    comença    a    fabricar    per    a    la    canalla infantilitzant   els   dibuixos   i   perdent   així   la   pròpia   intencionalitat   per   a   la que el joc va ser creat.