No
sabem
què
o
qui
són,
però
si
que
han
estimulat
la
imaginació
de
totes
les
persones
de
qualsevol
època
o
cultura.
R.
De
Vaux
afirma
que
les
entitats
asíries
protectores
Karabu,
(els
que
guardaven
l’entrada
als
llocs
sagrats),
eren
els
antecessors
dels
Querubins
bíblics.
El
místic
Persa
Zaratrusta
(628-551
a.c.),
veia
el
món
com
un
camp
de
batalla
entre
el
bé
i
el
mal,
descrivia
la
llum
com
una
manifestació
benèfica
de
la
divinitat,
la
foscor
inherent
al
mal
i
ambdues
permanentment
enfrontades.
L’estudi
de
l’Angelologia
sembla
que
pertany
més
a
la
teologia
que
al
simbolisme,
si
bé
aquest
últim,
sempre
ha
tractat
de
representar
d’una
manera
o
altra
aquest
univers
dual
en
que
ens
ha
tocat
viure,
llum
vs.
foscor,
bé
vs.
mal,
salvació
vs.
condemna,
virtut
vs.
vici.
Totes
i
més
d’aquestes
dicotomies
ens
vénen
donades
per
l’observació
del
món
natural
i
de
la
nostra
pròpia
naturalesa,
on
cada
principi
en
té
un
altre
que
se
l’hi
oposa.
Sempre
tractem
de
donar
forma
i
si
pot
ser
antropomòrfica
a
tor
allò
que
ens
és
intel·ligible.
En
aquest
context
el
Pseudo
Dionisio
Areopagita
(V
i
VI
d.c.),
ens
descriu
d’una
manera
molt
detallada
totes
les
jerarquies
celestials.
En
el
Barroc
els
artistes
italians
van
introduir
els
puttis
(nens)
amb
ales
representant
l’
innocència
i
puresa.
Un
putto
molt
conegut,
va
ser
cupido
fent
al·lusió
a
l’amor,
o
en
el
“Memento
Mori”
on
un
putto
diposita
una
corona
de
llorer
sobre
una
calavera,
significant
el
principi
i
fi
de
la
vida.
No
és
fins
el
segle
XIX
que
es
comença
a
representar
la
figura
de
l’Àngel
custodi,
donant
vida
a
moltes
il·lustracions
orientades
als
més
menuts,
destaquen en el segle XX les de Joan Ferràndiz.
Però
tot
té
la
seva
contrapartida
i
la
trobem
en
els
àngels
caiguts,
en
aquest
tema
l’al·lusió
més
explícita
que
en
fa
la
Bíblia
és
en
l’Apocalipsi
12.7,
i
d’una
manera
més
ambígua
en
el
Gènesis
6.2,
on
fa
una
referència
a
la
concupiscència
d’aquests
amb
les
dones
humanes.
Hi
han
autors
que
fan
referència
al
llibre
d’Enoch
en
la
versió
Etíop,
on
es
descriu
d’una
manera
més
detallada
el
paper
que
aquests
àngels
van
tenir
en
la
transmissió
als
humans
dels
secrets
de
la
metal·lúrgia,
horticultura
i
astrologia,
llavors
Déu
va
enviar
els
seus
Àngels
guardians
per
castigar
aquests
àngels,
que
amb
els
seus
actes
van
ajudar
a
l’home
a
sortir
de
la
ignorància
i
la
esclavitut.
Si
observem
la
manera
d’actuar
d’aquests
Àngels
guardians
amb
el
seu
abillament
quasi
militar,
demostran
unes
formes
d’actuació
massa
humanes
i
poc
angelicals.
L’àngel
caigut
ha
passat
a
ser
la
representació
per
excel·lència
de
la
condemna
de
l’home.
Aquests
diables
se’ls
representa
de
manera
que
la
seva
contemplació
ens
sigui
el
més
repulsiva.
Jung
qualifica
els
àngels
i
dimonis,
com
l’arquetip
del
bé
i
el
mal
que
rau
en
l’inconscient
col·lectiu
de la humanitat.
El
mal
no
és
l’absència
del
bé,
és
per
sí
mateix
una
realitat
amb
tota
la
seva
potència,
és
intrínsec
a
l’esser
humà
que
el
porta
a
una
destrucció
dels
demés
i
de
sí
mateix.
El
bé
i
el
mal
estan
en
nosaltres
mateixos
i
és
la
nostra
batalla
i
el
nostre
lliure
albir,
el
que
ens
ha
de
portar
cap
a
l’evolució
o
a
la
involució
de
tota
la
humanitat,
doncs
el
dia
del
judici
final
no
serà
jutjada
la
persona
individualment
sinó
tota
la
humanitat.
ÀNGELS I DIMONIS
Luca
Giordano
RVM