En
general
s'ha
donat
força
importància
simbòlica
als
animals
alats,
i
sempre
molt
d'acord
amb
la
seva
morfologia.
El
colom
particularment,
se'l
considera
símbol
de
pau,
puresa
i
espiritualitat
i
sempre
contraposat
als
atributs de l'àguila i del falcó. Ell ens ofereix dues facetes diferents.
A
l'època
Minoica,
a
la
civilització
prehel·lènica
de
Creta,
l'havien
associat
amb
l'amor
carnal,
i
a
Grècia,
a
la
deessa
Afrodita
(Venus
per
als
romans),
encara
avui
dia
conservem
expressions
com
"
colometa
meva".
A
l'antic
Testament,
Noè,
a
l'
acabar
el
diluvi
envià
tres
coloms
al
mar
i
un
d'ells
retornà
amb
un
branquilló
d'olivera
al
bec.
Des
de
llavors
és
signe
de
pau
i
reconciliació
amb
Déu
(
recordem
que
el
diluvi,
va
ser
enviat
per
Déu
per
castigar
la
humanitat).
La
iconografia
cristiana
el
va
espiritualitzar
al
màxim, representa la tercera persona de la Trinitat, l'Esperit Sant.
A
la
Bíblia
trobem
referència
del
colom
descendent,
com
Esperit
de
Déu
en
el
bateig
de
Jesucrist,
Sant
Marc
1.10
(en
el
moment
de
sortir
de
l'aigua,
es
va
entreobrir
el
cel
i
l'Esperit
de
Déu
en
forma
de
colom
va
davallar
sobre
Ell).
A
la
il·lustració
veiem
el
colom
en
sentit
descendent,
representant l' Esperit de Déu que envaeix l'home.
El
colom
ascendent
representa
la
immortalitat
de
l'ànima.
Tenim
referència
en
el
relat
del
martiri
de
Sant
Policàrpi
en
què
un
colom
va
sortir
del
cos
del
màrtir
en
el
moment
de
la
seva
mort.
El
colom
ascendent
s'utilitza
també
com
emblema
de
la
resurrecció
i
simbolitza
l'ànima
del
just
que s'eleva cap a Déu, buscant així la unitat amb la consciència Divina.
Podem
definir
que
el
colom
descendent
i
ascendent
representa
la
oscil·lació entre la consciència humana i la consciència Divina.
EL COLOM
RVM