En   el   Gènesis   XXVIII   10-16   Jacob   somnia   amb   una   escala   entre   la terra   i   el   cel   per   on   pugen   i   baixen   els   àngels,   és   l’Axis   Mundi   una   doble via   per   on   l’home   aspira   a   unir-se   amb   Déu   i   Déu   baixa   a   buscar   l’home, això   és   un   reflex   de   la   creença   de   que   en   el   Paradís   Terrenal   existia originàriament   una   escala,   que   comunicava   permanentment   l’home   i Déu. Aquesta   comunicació   es   va   interrompre   amb   l’expulsió   del   Paradís. Amb   el   temps   ha   perdurat   com   a   símbol   del   camí   que   l’ésser   humà   ha d’emprendre   per   arribar   al   reialme   celestial,   els   graons   representen   les virtuts   que   han   de   ser   conquerides   una   a   una,   sent   rebutjat   per   una sèrie   de   dimonis   tal   com   es   pot   veure   en   els   antics   gravats   de   l’edat mitjana.   En   aquesta   època   els   monestirs   cistercencs   es   definien   com una   escala   al   cel   “Scala   Dei”   doncs   era   a   l’interior   del   claustre   on   el monjo podia arribar al cel.                En   la   simbologia   hermètica,   trobem   referències   a   Ramon   Llull   el filòsof   català,   descriu   a   “De   Nova   Logica”   al   1512,   una   escala   que   porta a    Sophia    referint-se    al    coneixement    on    l’home    amb    l’ajut    de    l’Art Generalis   pot   ascendir.   Eckhard,   escriu   El   que   hi   ha   més   amunt   en   la seva    insondable    deïtat    correspon    al    que    hi    ha    més    avall    en    la profunditat de la seva humilitat. En   l’Antic   Egipte   es   troben   referències   a   l’escala   en   el   Llibre   dels Morts;   una   escala   de   nou   graons   anomenada   escala   de   Ra.   Del   culte   a Mitra   (1400   a.   c.   fins   al   274   d.c.)   a   Roma   on   l’Emperador Aureliano   el   va anomenar   culte   al   Sol   Invictus   prohivint-se   al   391   quant   el   cristianisme es   convertí   amb   la   religió   oficial   de   l’Imperi,   encara   que   les   seves   arrels varen    continuar    fins    el    segle    XVII,    tant    en    el    catarisme    com    en    el maniqueisme. D’ací   ve   la   tradició   de   l’escala   de   set   graons,   significant   els   diversos graus   d’iniciació   espiritual,   significat   encara   vigent   avui   dia   en   diversos ritus.   En   l’edat   mitjana   els   hermetistes   representaven   aquest   procés   de creixement   interior   amb   una   escala   de   cargol,   on   aquest   gir   constant amaga    allò    que    et    trobaràs    al    següent    revolt,    i    que    per    continuar ascendent   es   necessita   valor,   fe   i   determinació.   És   el   símbol   de   l’auto superació personal.                         En    les    pintures    dels    segles    XV    i    XVI,    el    primer    graó    ve representat   per   un   drac   significant   el   pecat   i   que   ha   de   ser   trepitjat   per poder     començar     a     ascendir,     l’escala     també     es     pot     representar descendent   on   cada   graó   es   un   vici,   que   ens   porta   cap   el   reialme   dels caiguts,   o   cap   a   la   introspecció   inconscient   de   l’inconscient.         Sembla ser   que   la   universalitat   d’aquest   símbol   sigui   la   perpetua   ànsia   del   ser humà,   que   l’atrau   imperiosament   a   ser   un   amb   l’Uniat.   Axó   ens   porta sempre al mateix dilema la relació Home Déu o Cel i Terra.                      

L´ESCALA