L’ou   figura   com   a   símbol   en   les   teogonies   de   molts   pobles,   creant unes   correspondències   entre   unes   i   altres   cultures   molt   distants   entre elles   i   sense   que   es   conegui   un   punt   originari.   La   major   part   d’aquests mites   cosmogònics,   imaginen   l’univers   originat   per   un   ou   on   en   el   seu interior   rau   la   matèria   primordial   a   partir   de   la   que   es   desenvolupa   tota manifestació.   Una   qüestió   tant   escolàstica   com   si   va   ser   primer   “l’ou   o   la gallina”, no manifesta res més  que, la dualitat està dins la unitat. A   l’antiga   Grècia   els   seguidors   de   la   religió   mistèrica   Òrfica,   creien   que de   l’ou   Còsmic   havia   nascut   Fanes,   el   primer   progenitor   androgin,   d’on descendien   els   deus   i   posteriorment   els   homes.   L’alquímia   es   refereix   a l’ou   filosòfic   com   a   generador   de   vida   que   està   a   l’interior   de   l’atanor   i   en l’alquímia filosòfica l’atanor està a l’interior de cadascun de nosaltres. L’ou   de   Pasqua   és   una   tradició   precristiana   que   suggereix   l’idea   de   la resurrecció    o    renovació;    d’ací    la    seva    força    simbòlica    al·lusiva    al despertar   de   la   natura   en   la   primavera,   quan   el   sol   està   en   el   seu   punt més   alt   a   l’horitzó.   Un   d’aquests   rituals   antics   de   Pasqua   consistia   en pintar   els   ous   amb   uns   símbols   determinats   i   fer-los   rodar   per   terra   per propiciar   una   abundant   collita   i   la   renovació   de   tota   la   vegetació,   en   els països   germànics   aquesta   tradició   es   va   anar   desenvolupant   a   les   ciutats on   no   tenia   sentit   fer   rodar   l’ou   per   terra   i   van   decidir   fer-los   de   xocolata molt   adornats   regalant-los   a   les   persones   i   familiars   per   desitjar   salut   i abundància. Cap   al   segle   XVIII   a   la   Rússia   ortodoxa   es   va   generalitzar   el   regal   de l’ou   de   Pasqua,   sobre   tot   en   els   medis   aristocràtics   on   eren   fets   d’or,   plata o   de   delicada   porcellana,   i   sempre   dedicats   a   exhibir   la   posició   social   del que   l’oferia,   (una   mostra   notable   d’aquests   ous   la   podem   veure   a   la població d’Ordino a Andorra). A   la   festivitat   del   Corpus   Cristi   aquí   a   Catalunya   tenim   una   tradició   que sembla   que   data   del   segle   XVII   i   que   consisteix   en   posar   un   ou   vuit   sobre el   sortidor   d’una   font,   aquesta   tradició   originària   de   Barcelona,   no   sembla que   tingui   cap   simbolisme   concret,   no   anant   més   enllà   d’un   entreteniment o espectacle visual.