Diu   Aristòtil   que   no   es   pot   pensar   sense   imatges,   per   tant   podem deduir   que   el   símbol,   seria   l'idea   en   el   seu   sentit   més   originari,   o l'arquetip   en   la   seva   forma   primigènia.   Dins   del   simbolisme   hi   trobem les    anomenades    al·legories,    on    les    seves    interpretacions    queden subjectes a la cultura o religió que les va crear. En   el   món   occidental   són   prou   conegudes   les   al·legories   del   corn   de l'abundància   com   a   signe   de   prosperitat,   o   el   d'una   dona   alada   com al·legoria   de   la   victòria.   L'al·legoria   té   doncs   una   interpretació   racional, que no implica cap més pas a un altre pla interpretatiu.       Una     d'aquestes     al·legories     força     coneguda     és     la     balança, possiblement     degut     a     la     seva     antiguitat     (d'origen     Caldeu),     és d'interpretació   universal,   tant   entre   les   diverses   cultures   com   en   les religions.   En   l'antic   Egipte   Osiris   en   presència   de   Maat,   la   deessa   de   la justícia,   pesa   el   cor   del   difunt,   i   decideix   el   seu   futur   en   el   més   enllà, també   es   troba   representada   en   els   judicis   dels   antics   Perses,   a   la antiga   Grècia,   Zeus   amb   la   balança   d'or,   dona   als   homes   el   destí   que   es mereixen. En   la   religió   Cristiana,   la   balança   és   primordialment   l'atribut   del   judici de   tota   la   humanitat   a   la   fi   dels   temps,   on   es   decideix   quina   ànima mereix el cel o la condemna eterna a l'infern.    En   la   Càbala   es   fa   referència   a   que   la   balança   estava   en   les   mans del   Ancià   dels   dies.   En   astrologia   quan   la   constel·lació   del   Zodíac   acull   el Sol   des   de   el   23   de   Setembre   fins   el   22   d'Octubre,   el   Sol   es   situa   en   el punt   mig   de   l'any   astronòmic   (equinocci),   la   duració   del   dia   i      de   la   nit son iguals marcant així un equilibri.  En   el   món   occidental   és   costum   representar   la   justícia,   amb   forma femenina   amb   els   ulls   embenats,   aguantant   amb   una   mà   la   balança,   i amb   l'altra   una   espasa,   si   s'admet   que   l'espasa   és   un   signe   de   poder,   i que    aquest    tant    pot    ser    constructor    per    la    pau    i    la    justícia,    com destructor    per    la    pràctica    de    la    injustícia    i    la    maleficència.    De    la interpretació    d'aquesta    al·legoria,    se'n    pot    deduir,    que    tant    està autoritzada   la   força   per   mantenir   la   pau   mitjançant   l'ús   de   una   justícia imparcial,   o   també   que   es   pot   impartir   justícia   d'una   manera   cega, mitjançant   l'ús   de   la   força,   aquí   es   pot      apreciar   la   parcialitat   en   la interpretació   d'una   al·legoria,   segons   la   cultura   que   ha   adoptat   aquest símbol.