L’au   Fènix   es   una   de   les   llegendes   més   popularitzades   de   tota   la historia, un mite que continua sen encara un dels símbols d’avui dia. Trobem   les   primeres   referències   a   Egipte,   en   la   personificació   de   la divinitat   solar   rebia   el   nom   de   Bennu,   presidia   la   carrera   diària   del   sola   la ciutat   de   Heliópolis.   Encara   que   Plutarc   es   referia   al   Fènix   com   d’origen Etíop. Com   a   bon   mite   ningú   tenia   clar   com   realment   era,   encara   que   amb general   se’l   descrivia   com   un   au   gran   semblant   a   un   Àguila   pro   d’una gran   bellesa,   amb   el   cap   de   faisà,   bec   de   rapinyaire,   ales   vermelles   i d’un   esplendor   incomparable.   Els   grecs   l’anomenaven   Phoenicopterus (ales   vermelles),   actualment   els   zoòlegs   han   adoptat   aquest   nom   per designar els Flamencs. Els romans es referien a ella com Sacrum Soli. Amb   el   temps   el   mite   es   va   anar   adaptant   a   les   diferents   cultures,   pro els   trets   inicials   es   van   mantenir   pràcticament      inalterables,   a   part   de   la bellesa   era   un   au   que   vivia   entre   500   i   1000   anys,   quant   es   notava      a prop    del    seu    fi    feia    un    niu    amb    fustes    i    resines    aromàtiques    que s’encenia   amb   l’exposició   dels   rajos   solars   immolant-se   i   el   tercer   dia ressorgia   de   les   seves   cendres. Tan   en   les   religions,   en   el   filosofisme   o   a la     literatura     s’ha     mantingut     aquest     símbol     de     periodicitat     mort- resurrecció.   A   Roma   representava   la   força   vital   contínuament   renovada de    l’imperi,    amb    aquest    sentit    es    representava    a    les    monedes    i    als mosaics. A   la   simbologia   cristiana,   es   va   adoptar   com   a   base   del   renaixement, en   aquest   cas   l’au   va   néixer   a   l’Edèn   sota   l’arbre   prohibit   i   quan   Adan   i Eva   varen   ser   expulsats   del   paradís,   va   caure   sobre   l’au   una   chispa   de l’espasa   flamejant   de   l’àngel   i   llavors   va   rebre   el   do   de   d’immortalitat   per el   foc.   En   els   texts   cristians   es   menciona   a   la   carta   dels   Corintis   de Clement    de    Roma    95-98    dC,    o    Tertulià    en    el    «De    Resurreccione Mortuorum»,   en   aquest   sentit   de   mort   resurrecció   va   ser   adoptat   sobre tot   a   l’edat   mitjana   en   les   pintures   representat   la   vida   renovada,   i   encara va   ser   utilitzat   a   finals   del   segle   XVIII   a   la   catedral   de   Barcelona   en   el Cenotafi Efímer de Carles III 1790. A   l’alquímia   la   transmutació   es   realitza   a   l’Atanor   (tannus=forn   en àrab),   on   l’au   Fènix   simbolitza   l’última   fase   del   procés   alquímic   l’obtenció de la pedra filosofal, nascuda del foc alquímic de la transmutació.