L'arbre   és   un   dels   símbols   essencials   per   la   seva   tradició   i   antiguitat, és    present    en    les    tres    manifestacions,    la    simbòlica    la    hermètica    i    la religiosa.    Trobem    interpretacions    antropomòrfiques    de    l'arbre    en    les creences   de   molts   pobles   antics,   que   el   consideraven   estada   de   les divinitats, això els conferia determinades virtuts o qualitats divines. El   simbolisme   deriva   de   la   seva   forma   vertical,   els   arbres   alts   i   rectes eren   objecte   d'especial   culte,   la   seva   verticalitat   condueix   de   la   terra   al cel,    les    arrels    estan    profundament    agafades    a    la    terra,    i    les    últimes branques acaricien el sol. És   un   ser   viu   amb   fenòmens   propis   de   la   natura,   créixer,   fructificar, decaure    i    rebrotar    novament,    vida    i    mort    en    perpètua    successió;    els arbres   caducifolis   representen   la   mort   i   la   resurrecció,   i   els   perennifolis   la immortalitat,   com   els   xiprers   (Cupressus   sempervirens)   que   a   Europa   els posem   als   cementiris   com   a   símbol   de   dol   i   de   la   immortalitat   de   l'ànima, associant-lo   a   les   virtuts   espirituals   per   la   seva   olor,      qualificant-la   d'olor de santedat.  El   món   superior,   el   terrenal   i   el   submón,   queden   units   per   l'arbre, creant      un   nexe   entre   ells   i   la   persona   que   mitjançant   aquest   símbol s'identifica i també crea el seu nexe amb els tres móns.  En   el   simbolisme   hermètic   moltes   vegades   se'ls   representa   de   forma invertida,   amb   les   seves   arrels   cap   el   cel,   se   l'anomena   arbre   Còsmic   o arbre   de   la   Vida,   és   des   de   les   arrels   d'on   rep   l'aliment   espiritual,   i   aquest s'expandeix   per   tota   la   terra;   trobem   referències   en   Dante   Paradís   18,28, i en l'obra Arbor elementalis de Ramon Llull 1295. En   el   cristianisme   la   seva   referència   més   antiga   la   trobem   en   l'Antic Testament   en   el   jardí   de   l'Edèn,   Yahvé   volent-nos   alliberar   dels   neguits que   comporta   la   sapiència,   va   prohibir   a Adam   i   Eva   menjar   dels   fruits   de l'arbre   del   Coneixement   anomenat   també   arbre   del   Bé   i   el   Mal;   aquest arbre   Bíblic   representa   la   dualitat,   la   separació   entre   l'humà   i   el   diví,   la serp    la    temptació,    i    el    fruit    el    coneixement    prohibit.   Al    tastar    el    fruit d'aquest   arbre,   van   ser   conscients   de   la   seva   nuesa,   i   Yahvé   els   va expulsar    del    Paradís,    tot    fent    referència    al    segon    arbre,    el    de    la Immortalitat   "Eus   aquí   l'home   que   ja   és   com   un   de   nosaltres,   coneixedor del   bé   i   del   mal,   no   sigui   que   ara   mengi   de   l'arbre   de   la   Vida   i   esdevingui immortal" Gènesis 3:20.