Dels   objectes   dotats   d'un   valor   simbòlic   el   mirall   és   un   dels   més destacats,   el   trobem   en   contes   i   llegendes,   i   com   a   al·legories   en   moltes pintures.   És   important,   com   en   la   majoria   de   símbols,   copsar   l'essència del significat segons el període i la cultura que l'utilitza. Derivat   del   llatí   Speculum,   els   antics   utilitzaven   el   mirall   per   observar el   moviment   dels   astres,   com   encara   es   fa   avui   dia   amb   els   telescopis, per   aquest   motiu   ja   se'l   considerava   símbol   de   sapiència,   i   quan   en   una pintura   se'l   representa   rovellat   o   cobert   de   pols,   simbolitza   ignorància,     se   l'associa   a   la   lluna   doncs   igual   que   ella   és   capaç   de   reflectir   la   llum del   sol,   i   per   analogia   es   considera   que   el   sol   reflecteix   la   llum   de   la divinitat. Degut   a   aquesta   interpretació   divina   del   mirall   es   dóna   per   suposat que   el   diable   i   tots   els   éssers   malignes   del   submón,   no   s'hi   poden reflectir.   També   s'utilitza   com   a   símbol   del   coneixement   d'un   mateix,   diu Jakob   Böheme   1575-1624,   tot   fent   referència   a   que   els   ulls   són   el   mirall de   l'ànima,   que   les   persones   que   es   miren   una   llarga   estona   als   ulls directament   en   un   mirall   experimenten   una   atracció   paralitzant,   doncs no   tothom   es   capaç   de   resistir   veure's   a   sí   mateix   tal   com   és,   base   de   la novel·la d'Oscar Wilde "El retrat de Dorian Gray",  Hi   ha   una   antiga   creença   de   que   la   imatge   reflectida   de   la   persona   i el   model   real   queden   units   per   una   extranya   correspondència,   i   que aquesta   pot   arribar   a   retenir   l'ànima   o   la   força   vital   de   la   persona. Possiblement   basat   en   aquesta   creença   encara   avui   dia   en   alguns   llocs tapen    els    miralls    o    els    giren    de    cara    a    la    paret    en    determinades ocasions,   principalment   quan   algú   de   la   família   ha   mort,   per   evitar   que l'ànima   quedi   retinguda   en   el   mirall,   i   si   el   mirall   es   trenca,   porta   la   mala sort a l'última imatge reflectida. En   la   màgia   se   li   atribueix   la   capacitat   de   veure   els   esdeveniments tant   passats   com   futurs   i   en   ocasions   la   capacitat   de   penetrar   en   ells, també base de la novel·la de Lewis Carroll "Alícia". A   l'edat   mitjana   se   l'associava   a   la   Verge   Maria,   com   a   símbol   de virginitat   i   puresa,   Déu   es   va   reflectir   en   ella   i   va   prendre   forma   sense alterar el mirall. Els   renaixentistes   van   utilitzar   el   mirall   com   a   símbol   de   la   vanitat   i   de la   brevetat   de   la   bellesa,   tal   com   pinta   Hans   Baldung   Grien   una   jove recreant-se    amb    la    seva    pròpia    imatge    i    que    no    se    n'adona    de l'assetjament de l'ancianitat i la mort.

EL MIRALL