Evolucionisme, Creacionisme, és encara el cavall de batalla de molts grups
siguin aquests culturals o religiosos. Sense pretendre posicionar-nos en
una o altra línia, analitzant el mapa del Evolucionisme Antropològic,
defensat pels seus percussors com ara Montesquieu, Turgot, Hume i altres,
l'ésser humà va evolucionar de l'Australopithecus afarensis el primat més
antic conegut actualment, fins a l'Homo sapiens actual.
Els seus detractors contraposen el Ximpanzé i el Goril•la que no presenten
estats intermedis d'aquesta evolució, que havia d'haver seguit un
paral•lelisme amb el Sapiens i per que aquest presenta en els últims cent
mil•lennis un desenvolupament de les capacitats cognitives tan accelerat.
Això últim argumentat per alguns com una mutació.
Edades
Hierro 1-2.000 años aC
Bronce 2-3.000 años aC
Cobre 4-9.000 años aC
La
radiació
provinent
del
sol
i
la
de
l'espai
profund
són
les
principals
causes
de
mutació
al
nostre
planeta,
que
té
com
a
defensa
el
seu
camp
magnètic, la ionosfera i els cinturons Van Allen.
Essencialment
les
mutacions
per
radiacions
ionitzants
són
sempre
destructives,
i
és
difícil
atribuir-los
totes
a
les
HAR
(Human
Accelerated
Regions),
que
van
propiciar
aquest
ràpid
desenvolupament
de
l'Homo
sapiens.
Principi Següent
L'ésser
humà
no
difereix
massa
del
primat,
aquest
té
24
parells
de
cromosomes,
mentre
que
l'humà
només
23
parells.
Observant
de
manera
simplificada
el
mapa
genètic
veiem
que
falta
el
cromosoma
9
en
l'humà,
i
que
aquest
està
unit
pel
telòmer
en
el
2
i
és
precisament
aquí
on
es
situen
els
gens
que
han
provocat
l'accelerat
desenvolupament
del
sapiens.
Amb tot el que hem dit, no es pot definir l'evolució o creació de l'ésser
humà, encara que per la complexitat i la quantitat de gens, que només
són presents en aquest i que en molt poc espai de temps van intervenir
en el seu desenvolupament cognoscitiu, no sembla ser obra de cap
mutació i tampoc d'una evolució en el temps. Tenint en compte que
l'evolució és, essencialment un procés epigenètic d'adaptació a l'entorn,
procés descrit per Darwin i altres evolucionistes, possiblement
necessitem més temps i un estudi en profunditat per esbrinar el perquè
d'aquest desenvolupament completament inusual que va provocar
aquesta «sobtada» ( en comparació amb l'evolució dels primats)
aparició del sapiens sapiens, i la completa desaparició del
neanderthalensis que seguint un procés d'evolució posseïa una
capacitat cranial superior al sapiens.
Desarrollo de la capacidad craneal
y aumento de la masa encefálica
Modifica la articulación del pulgar
permitiendo la oponibilidad con
todos los dedos
Capacidad para formar y emitir sonidos
vocalicos y consonanticos
SÀPIENS
