Gràcies als col•lisionadors de partícules, vam començar a conèixer la
matèria primera de la que està compost l'univers, les partícules es
combinen entre elles per formar noves partícules que agrupem per
famílies: Fermions, Bosons, Quarks, Hadrons, mesons, etc. totes elles
amb la seva corresponent antipartícula.
En els seus 12 mil milions d'anys que se li calcula a l'univers, podem
observar una partícula, el Fotó ha romàs com una càrrega d'energia des
del principi, aquest petit camp d'energia que a mesura que entra en
contacte amb les diferents partícules de nostre entorn perd velocitat i
reconverteix aquesta energia en matèria, passant de Fotó a Electró ja
massa utilitzable.
EN L´ACTUALITAT
Mapa actual del nostre univers, es calcula que hi ha entre 100 i 200 mil
milions de galàxies, i entre 100 i 1000 milions d'estrelles per galàxia. Tot
i que la via Làctia es troba al centre, no vol dir que siguem el centre de
l'univers, és on el telescopi 2MASS realitzava el mostreig, els diferents
colors són l'efecte Dopler, les galàxies que s'allunyen de nosaltres
s'observen en vermell, en tant que les que s'acosten ho fan en blau.
Totes les partícules que composen l'univers tenen la seva corresponent
antipartícula. Pràcticament només coneixem el 5% de la seva composició
LHC
El col·lisionador d'Hadrons situat entre Suïssa i França és un túnel de 27 km. de circumferència
soterrat entre 50 i 175 mts., compost per 1.650 imants superconductors a -271º C., el detector de
partícules Atles supera els 50 mts. d'altura.
En aquest diagrama podem observar les diferents utilitats que aquesta
petita càrrega d'energia ens proporciona. Només som capaços de
detectar-ne els efectes orgànicament i la resta amb els aparells de
mesura adequats en uns petits sectors de radiació. Al infraroig notem la
calor, la part de radiació marcada com a visible podem veure-la perquè la
seva longitud d'ona en aquest sector és la mateixa que la longitud dels
detectors que tenim als ulls, la ultraviolada que ens permet passar de la
pell morena a la cremada i en els Raigs X, Gamma i còsmics, trobem que
la seva energia encara és massa alta i destrueix les nostres cèl•lules al
impactar amb elles.
RVM