Com hem vist abans un electró és un fotó que ha perdut energia i ha
guanyat massa, per tant aquest moviment o pas d'electrons genera el que
anomenem corrent elèctric, i per la mateixa llei genera un camp magnètic
al seu voltant.
Si observem el dibuix podem apreciar que el camp magnètic de l' imant fa
moure els electrons del cable o sigui produeix electricitat. Aquest és el
principi de la coneguda dinamo com el de les bicicletes, o dels grans
generadors moguts per turbines d'aigua. I al revés si fem circular un
corrent elèctric per un cable (en forma de bobinatge, per aconseguir un
augment significatiu d'aquest camp magnètic), obtindrem el moviment de
l' imant o sigui el conegut motor.
Un altre sistema de produir electricitat és el procés químic, com la
coneguda pila de Bagdad de fa més de 2000 anys (no se sap bé per a què
la utilitzaven), o el que podem experimentar nosaltres mateixos amb una
làmina de coure i una altra de zinc inserides en una llimona, o en
qualsevol mitjà àcid i mesurant amb un voltímetre, podem apreciar el pas
de un petit corrent elèctric; en aquest cas els que es desplacen són els
ions (àtoms carregats positivament o negativament). I finalment nosaltres
mateixos generem la nostra pròpia electricitat bio- electromagnètica per
efecte de l' intercanvi d’aquests ions de diferent potencial, apreciem en el
dibuix adjunt el pas d'un corrent elèctric per l'axó d'una neurona, que al
seu torn produeix un camp magnètic al seu voltant.
LES TEORIES
Aquí observem una interessant teoria: els multiversos. Aquesta es
basa en que cada forat negre, anomenat així per la immensa gravetat
que genera, absorbeix tota la matèria que està al seu abast, fins i tot
els fotons de llum.
La immensa energia que absorbeix és descarregada a l'extrem oposat
generant així un nou Big Bang, o sigui un nou univers per cada forat
negre i així indefinidament.
Aquesta teoria es refereix al fet que l'univers està format per unes
càrregues d'energia pura sense massa anomenades quantums, la seva
forma és com un petit filament o corda anomenada per la física “ branes” .
Aquests filaments com tota energia estan en vibració constant, però amb
una particularitat, segons la seva longitud o càrrega elèctrica (quantums)
vibren a freqüències diferents; podríem fer una similitud amb una gran
plaça on diverses persones parlen pel mòbil, sense que es produeixi cap
interferència entre elles pel fet que cada mòbil està en una freqüència
diferent. Si imaginem la plaça com un cosmos i les freqüències de cada
telèfon mòbil com els filaments o quantums, cadascuna d'aquestes
freqüències seria un univers reconegut per cada un dels que estem en la
mateixa freqüència, només variant aquesta freqüència passaríem d'un
univers a un altre.
Evidentment això és només una teoria i no tan senzilla, però explica una
de les possibilitats de com estaria format el cosmos.
En el dibuix adjunt cada freqüència està representada per un color diferent
i així podem veure com estarien els diferents universos dins d'un tot.
RVM
